Una sortida d'emergència.
Encara hi pensomai oblidaré aquella mirada. Així començoaquesta cançó desesperada. No era mal home:feia pudor a vi, a fum i a pena. Però la mort no entén de bromessi parlem d’agulles i de venes. Vivía a la barra d’un bar,He dit vivia? Pot ser he exagerat. Buscava una sortida d’emergènciacridava contra el mirall per la impotencia .La policiava trobar el seu cos penjat d’un roure .Van tornar a comissaria,feia fred i començava a ploure .I cap diariva fer una crònica al respected’aquest corsaripel que ningú sentia afecte. I orfe va quedar aquell baron va acabar per naufragar. Buscava una sortida d’emergènciacridava contra el mirall per la impotencia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario